Tots, en algun moment, enfrontem problemes complexos i sovint recorrem a solucions convencionals que, encara que funcionals, no sempre són les més innovadores. No obstant això, hi ha un mètode recomanat per grans pensadors al llarg de la història per abordar problemes de manera creativa: el pensament de primer principi.
Aquest enfocament, que té les seves arrels en la filosofia d’Aristòtil, se centra a descompondre els problemes fins a arribar als elements fonamentals, desposseint-los de convencions i prejudicis.
Aristòtil definia el primer principi com «la primera base a partir de la qual es coneix una cosa». En termes pràctics, això significa reduir un problema als seus components essencials, eliminant tot el que és superflu i convencional.
Per tant, la tècnica del primer principi consisteix a deixar de banda tot el que sobra i distreu d’un projecte, incloent-hi les típiques frases, “així s’ha fet sempre”, “no es pot”, “mai no es va fer així”. …
La meta és tenir la claredat que necessites quan estàs fent alguna cosa per primera vegada o bregant amb alguna cosa complexa o tractant de comprendre una situació amb què estàs tenint problemes.
Com va dir el físic i el premi Nobel Richard Feynman: “El primer principi és no enganyar-te a tu mateix… i tu ets la persona més fàcil d’enganyar”.